El camí literari de Roser Caño Valls

Com bé sabeu, fa un temps vaig tenir un mal rampell de tancar aquest bloc, creient que la meva primera criatura literària no podria créixer més. I l'altre dia per sorpresa meva, al programa de televisió "L'última troballa" van desvetllar l'Arlequí, i a través del mirall màgic es va adonar que la seva criatura encara està en edat de créixer. I és que un cop s'ha escrit un llibre, aquest comença a prendre a volar, i després surt del niu tot sol, i a mesura que va explorant llocs, es va trobant gent que el vol conèixer. Enguany també he participat en una Jam poètica, llegint un dels relats "Les ones esborraran les petjades", un exercici que m'ha fet començar a perdre la vergonya de llegir en públic el què he escrit. Per atzar, vaig veure'm en un programa d'una multijam de dansa, música i d'altres disciplines artístiques, i allà davant d'un públic força generós vaig véncer la meva timidesa i vaig llegir el relat "La nena d...

Fa dies havia decidit, en un rampell d'aquells que es tenen, tancar aquest bloc. I quina no és la meva sorpresa quan un bon amic en David Madueño em passa el següent enllaç del programa "L'última troballa" conduït per Jordi Llavina, i dins l'apartat "Lletres a la xarxa" dediquen a parlar d'aquest bloc, i també llegeixen el post del tercer aniversari del llibre. Així que gràcies aquesta "troballa", aquest bloc ha renascut, perquè vosaltres els lectors i lectores mereixeu que aquest espai continuiï viu. Moltes gràcies lectors i lectores, i moltíssimes gràcies Jordi Llavina, i per suposat, David Madueño!

El passat diumege 16 de desembre, vaig tenir el plaer d'assistir a una multijam a l'escola Luthier, una escola de música, i ara també de dansa. En aquesta multijam tothom qui volgués podia improvisar, o mostrar qualsevol disciplina artística : claqué, dansa jazz, dansa contemporània, cant, cantar amb guitarra... I jo em vaig oferir per llegir un conte. La veritat és que llegir o parlar en públic sempre és complex i t'agafa aquell pànic escènic. Quan vaig veure tanta gent entre el públic, vaig dir-me: "mare meva, no sé si podré", però em vaig proposar superar el repte, i quan em van anunciar pel micròfon, vaig llegir el conte "La nena de vidre". En aquell moment la veu em tremolava, les paraules se'm travaven, però vaig superar el repte. Fou una experiència enriquidora, i un cop més vaig treure la pols a la meva primera criatura literària.

Fa poc, vaig tenir l'oportunitat de treure la pols d'un dels exemplars del llibre per a participar en una jam poètica a Santa Coloma de Gramenet. Les jams poètiques, que probablement han sorgit arran de les jam sessions jazzístiques, es tracta d'un acte cultural, l'espai del qual és el taller d'un pintor, i allà un/a poeta dedica 20 minuts a llegir textos poètics seus. Seguidament, es deixa uns minuts a la gent del públic per a qui vulgui llegir poemes ja siguin seus o d'altres autors. La jam es clou amb una copeta de vinet i tertúlia final. Així deia que vaig dedicar uns minuts al meu primer llibre, més ben dit a llegir un dels contes, concretament, Les ones esborraran les petjades . Mentre el llegia sentia uns nervis pensant si llegia bé, i d'altra banda sentia el silenci del públic, i em preguntava: els agradarà el relat? Al final quan ja érem a la tertúlia vinícola, un dels assistents em va dir que aquell silenci es devia a la tensió que jo havi...