El camí literari de Roser Caño Valls

Imatge presa de la xarxa El 2012 és l'any del tercer aniversari de l'edició del meu primer llibre A l'altra banda del riu . La veritat és que ara m'adono que la tasca d'elaborar un llibre, no només consisteix en idear-lo, gestar-lo, escriure'l i editar-lo, sinó també en veure'l créixer gràcies als i a les lectors/res que s'apropen per llegir-lo. El cert és que crec que sóc afortunada perquè només amb el primer llibre he rebut bones crítiques, de moment, he estat entrevistada en diferents mitjans, i sobretot alguns dels meus alumnes s'han llegit la meva criatura. Això darrer és el què més il·lusió em fa, perquè jo mai no m'havia plantejat fer cap llibre, però el que ha vingut després és més que un somni, i saber que he posat el meu granet de sorra perquè els adolescents llegeixin en català, ja és un tresor. Així doncs, bufo les espelmes i desitjo que aquest somni meravellós continuiï ben viu.

A principis del mes de setembre del 2009, em va arribar a casa per missatgeria un paquet amb quinze exemplars. El vaig obrir emocionada, i allà dins hi havia la meva criatura literària. Els llibres estaven ben posats, i els vaig anar traient i mirant la portada i la contraportada, i després vaig mirar-me'l per dintre. El cert és que em vaig emocionar i era com si fos dins un somni mai somniat, perquè fins llavors jo mai no m'havia plantejat de debó fer cap llibre, fou el fet que un dia ara fa uns quants anys vaig començar a escriure els dos primers relats: "La mort de l'eruga" i "Fi d'hivern" i així va néixer el meu primer projecte amb cara i ulls (com diria en Víctor Pàmies). I des de llavors la meva criatura ha recorregut llibreries de tots els Països Catalans. Per començar la trajectòria literària crec que podríem dir que he tingut un bon començament, si em permeteu la redundància. Gràcies a tots i totes els lectors que vau fer possible que la mev...

El proper mes de setembre, el llibre que dóna títol i vida aquest bloc complirà dos anys d'existència. Tot i que la voràgine de presentacions, entrevistes alguns mitjans, i opinions de blocaires ja forma part dels meus records, avui encara hi ha gent que descobreix la meva primera criatura i se la llegeix. Fa poc, una professora d'anglès em deia que li agradava com estaven escrites les històries, la sensibilitat que hi veia i també la imaginació que observava. El cert és que tot i que una òpera prima no és la més perfecta literàriament parlant, sí que puc afirmar que sóc afortunada perquè tinc lectors i lectores que llegeixen el projecte en el qual jo vaig treballar durant tant de temps. I cada dia descobreixo diferents interpretacions, i diferents troballes de les lectures que fan els nous lectors i lectores, i tot això m'omple de felicitat, perquè em fa veure com el meu primer fill creix, i a poc a poc tothom el vol ...

No sóc pas la primera en utilitzar el riu com un recurs literari, hi ha moltíssims literats i literates que l'han emprat. Comencem aquesta nova secció amb el poema A orillas del Duero d'Antonio Machado: ¿Oh Duero, tu agua corre y correrá mientras las nieves blancas de enero el sol de mayo haga fluir por hoces y barrancas, mientras tengan las sierras su turbante de nieve y de tormenta, y brille el olifante del sol, tras la nube cenicienta!… ¿Y el viejo romancero fue el sueño del juglar junto a tu orilla? ¿Acaso como tu y por siempre, Duero, irá corriendo hacia la mar Castilla?.

Imatge presa del blog Todoreh. A propòsit de la 12a Ateneuesfera vaig decidir regalar alguns exemplars de la meva primera criatura literària. La Marta, una de les assistents, se l'ha llegit i n'ha publicat l'opinió al seu blog Todoreh. Des d'aquí li faig arribar el més sincer agraïment per llegir-se el llibre i també per regalar-me la seva perspectiva de la lectura.