El camí literari de Roser Caño Valls

El proper mes d'agost d'enguany es compliran 4 anys del dia que vaig enviar el material a l'editorial, que al setembre esdevindria la meva primera criatura literària, A l'altra banda del riu , editat i publicat tant en paper com en edició E-book. Una feina acurada de vuit anys, d'idear, pensar, destriar, planificar la idea unitària, sempre amb Heràclit com a referent, que em va dur a conèixer gent, llibreries on vaig fer les presentacions, i vaig rebre bones crítiques per part d'amics blocaires que em van regalar posts parlant amb crítiques constructives de la meva criatura literària. Encara avui, quan la gent s'assabent què escrit aquest llibre, s'emociona i els fa il·lusió, sembla com si de cop jo fos una altra persona als seus ulls. I simplement sóc la mateixa persona, perquè la meva part creativa literària corre per les meves venes, i m'acompanyarà avui i demà. Amb tot, per a mi el més important és saber que hi ha persones que llegeixen o q...

Fa uns dies em van convidar a l'assistència de la xerrada de la cloenda d'un curs semipresencial d'iniciació a la novel·la ideat, dirigit i conduït per Gemma Lienas i Laura Gomara. A través del curs, diferents alumnes dones van haver d'aprendre a organitzar-se a partir d'exercicis per anar ideant una possible novel·la. En la xerrada, Lienas va definir què és escriure, i va explicar les diferents vies de publicació com les editorials, els premis literaris, les agències literàries, l'autoedició, les pàgines web, blogs i altres eines de la xarxa... etc. El fet és que vaig aprendre moltes coses, com per exemple que cada autor/a té el seu sistema, Lienas és una escriptora d'escriure cada dia, i sobretot de planificar les seves novel·les. Jo sóc més d'escriure quan tinc la inspiració fresca i és llavors quan començo a la meva tasca creativa. Però és bo aprendre la manera de treballar dels grans autors/res, perquè encara que sigui per aprendre que un/a ma...

Quan vaig començar l'aventura d'escriure, als set anys d'edat, vaig temptejar primerament les narracions. Havia sentit la meva àvia explicar rondalles i contes populars, i sempre m'havia agradat llegir novel·les, contes de diferents autors tant foranis com de casa. Des que vaig escriure el meu primer llibre de poemes Gentil entre els gentils , he descobert una nova via de creació que ignorava: la poesia. I és que quan hom intenta escriure, ja se sap que intenta provar diferents estils, veus, i gèneres literaris. El bon amic i poeta Jordi Valls, em deia fa poc, que per escriure poesia, primer cal llegir, i no llegir de qualsevol manera, sinó llegir amb atenció, captar el llenguatge, els girs, en fi el secret dels versos dels mestres del llenguatge poètic. I és ben cert, que per entendre i arribar a un gènere cal primer llegir les pàgines que els grans poetes ens han llegat i ara formen part de la literatura universal. Triar i destriar gèneres literaris forma part d...

Fa gairebé 90 anys que la llibreria Catalònia és una de les llibreries més emblemàtiques i que també ha vist els canvis de la ciutat. Ara, a causa de la crisi, tanca. I us preguntareu: "Qué té a veure la Catalònia amb la meva primera criatura literària?" Doncs la resposta és senzilla: una de les presentacions del llibre vaig tenir la sort de fer-la en aquest espai, a la sala adequada per aquest tipus d'esdeveniments. En Jordi Valls, i en Rodolfo del Hoyo, dos poetes colomencs, van acompanyar-me en aquest camí d'inici de les presentacions d'un llibre. Va ser un dia amb poc públic, però el públic assistent va ser amable i atent. I és per això que li envio un adéu a la llibreria que un dia em va acollir per donar a conèixer la meva primera "òpera prima". Adéu o potser a reveure?

Enguany és l'Any Espriu, és a dir, que celebrem el centenari del naixement de Salvador Espriu. Coincidint amb aquest homenatge, i amb la inauguració d'una secció dedicada a la tradició del conte de la cultura universal, avui ens aproparem a la vessant narrativa de l'escriptor de Sinera. I «No s'hi val, no s'hi val encara, tu clisses. Has d'aclucar els ulls i t'has de posar d'esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Però cal fixar primerament la volta, que serà pel carrer dels Corders, pel carrer de la Bomba, Rera-la-fleca, el carrer de l'Església i la placeta. No, pel rial no, perquè ens ensorraríem, i la volta ja és prou llarga. Si ho carreguem, no ens aconseguirem mai, i d'altra banda és massa cansat. La rectoria, paret de cuit, us hi aveniu? Ara, que no hem de fer patotes. La Teresa para, au, correm. No s'hi val, que ella filustra, Teresa, filla, ja t'ho he dit, t'has de posar d'esquena a nosaltres, mirant c...

Com bé sabeu, fa un temps vaig tenir un mal rampell de tancar aquest bloc, creient que la meva primera criatura literària no podria créixer més. I l'altre dia per sorpresa meva, al programa de televisió "L'última troballa" van desvetllar l'Arlequí, i a través del mirall màgic es va adonar que la seva criatura encara està en edat de créixer. I és que un cop s'ha escrit un llibre, aquest comença a prendre a volar, i després surt del niu tot sol, i a mesura que va explorant llocs, es va trobant gent que el vol conèixer. Enguany també he participat en una Jam poètica, llegint un dels relats "Les ones esborraran les petjades", un exercici que m'ha fet començar a perdre la vergonya de llegir en públic el què he escrit. Per atzar, vaig veure'm en un programa d'una multijam de dansa, música i d'altres disciplines artístiques, i allà davant d'un públic força generós vaig véncer la meva timidesa i vaig llegir el relat "La nena d...

Fa dies havia decidit, en un rampell d'aquells que es tenen, tancar aquest bloc. I quina no és la meva sorpresa quan un bon amic en David Madueño em passa el següent enllaç del programa "L'última troballa" conduït per Jordi Llavina, i dins l'apartat "Lletres a la xarxa" dediquen a parlar d'aquest bloc, i també llegeixen el post del tercer aniversari del llibre. Així que gràcies aquesta "troballa", aquest bloc ha renascut, perquè vosaltres els lectors i lectores mereixeu que aquest espai continuiï viu. Moltes gràcies lectors i lectores, i moltíssimes gràcies Jordi Llavina, i per suposat, David Madueño!