El camí literari de Roser Caño Valls

Imatge presa de la xarxa Avui la meva primera criatura literària compleix un any i nou mesos de vida. És curiós, perquè sempre he dit que quan vaig començar l'aventura d'aquest llibre no vaig pensar en el què vindria i ha vingut. Vaig escriure els primers dos relats, el de l'Eruga i el del Cargol, i així vaig començar a idear el fil conductor, al voltant, de la filosofia d'Heràclit: Tot flueix, no podem tocar dues vegades el mateix riu . I així vaig anar creant cada personatge, de cada història. Tretze històries, protagonitzades per dones, amb referents com Rodoreda, Kafka, Carner...i els que els lectors/lectores hagueu trobat. El cert és que va ser tot un procés fins i tot trobar el títol adequat, que me'l va aconsellar el prologuista i avui els meus alumnes saben que el meu llibre es titula A l'altra banda del riu . Així que l'important de fer un llibre no és que la crítica digui que és una obra bona, que no ho és, perquè un primer llibre és un començamen...

Imatge presa de la xarxa Quan una persona a qui com jo li encanta escriure, i un dia després d'anar escrivint tretze contes durant vuit anys decideix fer el pas d'editar mai saps quines conseqüències tindrà aquesta decisió. Jo des dels set sempre he escrit narracions, una mica per dir coses, quan la meva timidesa accentuada no em permetia relacionar-me ni expressar-me, i perquè llegia llibres de tota mena, que m'inspiraven a crear històries. Aquells inicis i moltes dels meus viatges vitals m'han dut fins a la publicació del meu primer llibre, que curiosament ha coincidit amb l'era digital. El cert és que mai vaig pensar en fer cap llibre, perquè simplement escrivia perquè m'agradava. En el meu camí es va creuar l'Alfons Navarret que em va donar la possibilitat de publicar alguns dels meus relats a la xarxa a la revista Literària. L'Alfons ha sigut un conseller literari, així com també ho ha sigut en David Madueño, que em va a...

L'any 2009 vaig editar un recull de contes que tenia al calaix. És el meu primer llibre, i és clar això sempre és un primer assaig literari. Cap autor/a de la tradició ha escrit l'obra mestra amb la seva "òpera prima". És clar que hi deu haver casos excepcionals, perquè sempre hi ha gent que és més avançada. De tota manera, aquest primer assaig és un primer contacte amb el món literari, amb les llibreries, amb els lectors i lectores reals i potencials. Així és que es pot dir que he començat un camí, sé que en aquest llibre m'he deixat moltes coses inacabades, i de ben segur que de més endavant les històries les escriuré d'una altra manera, i aprofundiré en la construcció dels personatges, i sobretot aniré cercant i creant la meva veu narrativa pròpia al marge de referents rodoredians i molts d'altres que mai m'abandonen del tot. Ben cert, que quan hom comença amb un projecte així sap que està al principi i que ha de recòrrer...

La Pilar és lectora del llibre A l'altra banda del riu

Quan vaig començar a idear aquest projecte em va venir un primer títol: Estadis Caducs. Al principi em semblava que era l'adequat, perquè feia una referència clara al fil conductor. Més tard, em vaig adonar que aquest títol no era prou literari ni suggerent. Aleshores vaig recordar que el darrer conte el vaig titular "A l'altra banda del riu". Així em va venir la idea: "i si poso aquest títol?". Fins i tot, l'Alfons Navarret em va suggerir la mateixa idea. I finalment vaig batejar el meu primer llibre així, perquè sí que és literari i suggerent, i a més es refereix a tota la idea central, que es resumeix en la citació d'Heràclit.

Dijous al matí, un company de la feina que s'està llegint el llibre, em va dir: "-els primers dos contes tenen un estil molt català, fas frases curtes amb punts i seguits. Però després ve un conte on només hi ha una coma, i sort d'aquella coma perquè així pots respirar una mica".

Per què creus que la filosofia d'Heràclit continua tenint vigència tant en la cultura com en la vida actuals? Us he posat un vincle de la Vikipèdia que us pot informar o refrescar les premisses bàsiques de la filosofia d'Heràclit.