Mai abans m'havia passat pel cap escriure un llibre.Als set anys escrivia
per expressar-me, per "parlar", ja que era molt tímida, i també perquè m'encantava imaginar-me mons, personatges, històries... Tot venia de llegir, d'anar al teatre, en fi d'un pòsit infantil. El cas és que els darrers anys de la facultat, vaig inscriure'm a l'assignatura que em va canviar el rumb de les coses: Narrativa del segle XX: Mercè Rodoreda. Rodoreda era una autora que m'eclipsava, perquè la seva obra semblava senzilla, però a les classes, la professora Maria Campillo ens va ensenyar a aprofundir en el seu món literari i particular. I va ser així com vaig començar a escriure dos dels primers "La mort de l'eruga" que ara es titula "El taüt de l'eruga" i "Fi d'hivern". Aleshores, el recull tenia un altre títol "Estadis Caducs". I aquests van ser els inicis d'aquest projecte.
Comentaris