Temps era temps, quan els crítics Josep Yxart i Joan Sardà, al segle XIX, utilitzaven el seu ull crític per a despertar noves temptatives literàries modernes i a nivell europeu en autors, com per exemple Narcís Oller. Llavors crítics i literatura anaven de bracet, i la tasca dels primers aportava noves idees per a crear i innovar en la literatura catalana per als segons. En l'actualitat, la tasca dels crítics és complexa i polèmica. Ens agradi o no, cada lector/a construeix una opinió de les lectures que fa al llarg de la seva vida, tot i que sovint, la nostra visió lectora varia amb el pas dels anys. El cas és que avui dia sembla que la crítica s'encamina cap a dos extrems: lloar o destruir una obra, molt sovint d'autors/res novells. Crec que aquestes postures són excessivament radicals, ja que la literatura ens ofereix infinites interpretacions. Per tant és massa agosarat dir que tal llibre o tal altre és bo o dolent. Opino que caldria analitzar i preguntar-se quin és el paper dels crítics, perquè encara que no ho sembli la seva opinió té influència en els mitjans de comunicació i en els lectors/res. Penso que potser els crítics haurien de fer una tasca més constructiva: cercar els aspectes positius i els negatius d'un llibre, perquè potser així la crítica, la literatura i els lectors/res no anirien per camins oposats.
Comentaris