La guionista es refeclectia al vidre del vagó del metro de la línia vermella. Era una dona esvelta
de treinta anys, amb una melena morena que arribava a les espatlles. Tenia els ulls de color de mel, i la pell blanca com la neu, amb el contrast d'unes galtes rosades. Duia un jaqueta blava, una brusa verda i una faldilla fins las
genolls de color rosa, rere la qual hi havien unes mitges florejades, i unes sabates d'estiu de poc taló. Tenia una expressio de dubte i d'inseguretat i alhora una
expressió viva a les nines. Anava camí cap al parc de la Ciutadella, des de la finestra del seu pis de Gràcia, havia sentit una veu que la cridava pel nom: Helena.
Comentaris