Mentre viatjava en metro, ella agafava fort aquella clau misteriosa preguntant-se què obriria. Aleshores li va venir a la ment aquella mateixa nit abans de sortir del pis, com si hagués vist un fantasma. Tenia només setanta-dues hores per a escriure un guió, cada vegada que pitjava les tecles per començar a escriure una frase, immediatament el dit índex pitjava la tecla d'esborrar. Res del què escrivia no li agradava, estava en blanc, i necessitava una història. Va ser en aquells moments d'embriaguesa creativa que va veure una llum a través de la finestra que no sabia d'on provenia. Va abocar-s'hi per mirar, tot era fosc, i només hi havia algunes persones que tornaven de treballar, o sortien de festa. Era divendres i gairebé eren les dotze, gairebé era mitjanit. Aleshores, va veure quelcom que brillava, i va ser quan va agafar la bossa, i va sortir per descobrir què era aquella brillantor, i llavors va trobar la clau, amb una adreça que portava a prop del Parc de la Ciutadella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada