Escriure és escriure

Diuen que Flauvert es passava un dia sencer per a escriure una pàgina.  He vist diferents pel·lícules o sèries antigues sobre escriptors/res on sempre es veu una màquina d'escriure i un munt de papers arrugats a terra.  I és que escriure és dir coses, però l'important no són tan sols les coses que es volen dir sinó com es volen dir. Joan Maragall,  a principis del segle XX, va crear "La teoria de la paraula viva" on deia que els poetes tenien un do innat per a la paraula i per tant eren capaços d'escriure a raig. Tots i totes podem imaginar que Maragall devia ser tan meticulós i ordenat i que segurament repassava i rescrivia els poemes abans que veiessin la llum. Per tant, els escriptors/res precedents ens han ensenyat que per a escriure cal escriure, i de ben segur que haurem d'esborrar  (ara amb els ordinadors no ens cal arrugar papers), i esborrar a totes les vegades que faltin allò que intentem dir. A més cada creador/a té el seu estil a l'hora de crear, i per tant escriure, sigui com sigui abans de posar-s'hi val impregnar-se de llibres, d'art, música, de vida, i de tot el que ens pugui servir perquè se'ns despertin les muses de la inspiració. Per què de fet tot això és la matèria prima de la qual pot néixer un fil, és a dir, una idea, i d'aquest fil pot créixer una idea més gran, i així fins a tenir un primer esborrany. Per això puc dir que escriure és escriure, si em permeteu la redundància.