El camí literari de Roser Caño Valls

La guionista es refeclectia al vidre del vagó del metro de la línia vermella. Era una dona esvelta de treinta anys, amb una melena morena que arribava a les espatlles. Tenia els ulls de color de mel, i la pell blanca com la neu, amb el contrast d'unes galtes rosades. Duia un jaqueta blava,  una brusa verda i una faldilla fins las genolls de color rosa, rere la qual hi havien unes mitges florejades, i  unes sabates d'estiu de poc taló.  Tenia una expressio de dubte i d'inseguretat i alhora una expressió viva a les nines.  Anava camí cap al parc de la Ciutadella, des de la finestra del seu pis de Gràcia, havia sentit una veu que la cridava pel nom: Helena. 

Feia temps que no escrivia ni quatre línies en aquest espai. Ja se sap que aquells i aquelles qui escrivim, no sempre tenim la inspiració, ni el moment. La Fundació Joan Brossa, i twitter durant dos anys per recordar la poesia de Joan Brossa van proposar dues iniciatives, #Brossa95, on els tuitaires brossians havíem de crear acròstics poètics a partir de paraules del poeta barceloní. Enguany, sota el hastag "HaikúBrossa", en aquest cas a partir de poemes visuals, havíem de crear haikús a l'estil brossià. Jo vaig participar en totes dues ocasions, i aquest dissabte 21 de març a les 17 hores, a l'Espai Escènic Joan Brossa es fa un recital ACRÒSTICUS, un recital poètico-musical, a partir d'aquestes dues iniciatives. I em fa molta il·lusió haver-hi posat el meu granet de sorra.

L'agost de 2009 vaig enviar un projecte de recull de contes a una editorial, Setzevents, i el setembre del mateix any, em van arribar per correu les capses amb els exemplars de la meva primera criatura literària en paper, A l'altra banda del riu.  Recordo la il·lusió d'obrir la capsa, i trobar-hi a dins els llibres, i retrobant cadascun els tretze contes que havia anat escrivint, reescrivint durant vuit anys, al voltant de la idea del filòsof Heràclit: "Tot flueix, mai no podem tocar el mateix riu".  I és que les històries i els personatges dels relats han crescut amb mi, i també amb vosaltres els lectors i lectores que heu volgut entrar en el meu univers literari, si em permeteu aquesta expressió. Sé que la primera obra no és mai perfecta i que ben segur em queda molt cami per recòrrer, però també sé que els ocells petits aprenen a volar quan encara no saben bategar prou bé les ales per enlairar-se cel amunt. I és per això, que aquesta primera criatura literàr...

Trieu una imatge d'un d'aquests personatges, i podeu provar de fer un  text breu narratius per dir i/o mostrar les seves emocions als vostres blocs, blogs o pàgines webs. Espero les vostres participacions!.

el teu poema visual...

Aquestes dues setmanes gràcies al Curs online, "L'art d'escriure un conte breu", he tingut la sort de conèixer i llegir dos contes de la  Dorothy Parker i  el Raymond Carver, que m'han encantat. Heu llegit contes d'aquests dos autors, us recomano llegir "Cor de crema" de Dorothy Parker i "El baño" de Raymon Carver, i si voleu podeu aportar les vostres opinions, impressions...

un poema, un conte, un microconte, un aforisme... a partir d'aquesta fotografia estiuenca. Animeu-vos i participeu-hi, enviant les vostres propostes!