Com bé sabeu, fa un temps vaig tenir un mal rampell de tancar aquest bloc, creient que la meva primera criatura literària no podria créixer més. I l'altre dia per sorpresa meva, al programa de televisió "L'última troballa" van desvetllar l'Arlequí, i a través del mirall màgic es va adonar que la seva criatura encara està en edat de créixer. I és que un cop s'ha escrit un llibre, aquest comença a prendre a volar, i després surt del niu tot sol, i a mesura que va explorant llocs, es va trobant gent que el vol conèixer. Enguany també he participat en una Jam poètica, llegint un dels relats "Les ones esborraran les petjades", un exercici que m'ha fet començar a perdre la vergonya de llegir en públic el què he escrit. Per atzar, vaig veure'm en un programa d'una multijam de dansa, música i d'altres disciplines artístiques, i allà davant d'un públic força generós vaig véncer la meva timidesa i vaig llegir el relat "La nena de vidre". I al final, algú em va dir que li havia agradat el relat. Per tant, malgrat el petit parèntesi de reflexió, crec que el Balanç del 2012, l'any del tercer aniversari de la criatura és molt positiu i encara ha de volar més, vés a saber cap a on. Bon any 2012, ple de lectures!
Enguany es compleixen setze anys de la publicació del meu primer llibre A l'altra banda del riu per l'editorial Setzevents. Durant vuit anys de la meva carrera universitària, vaig anar configurant aquesta primera obra literària, amb molts dubtes i inseguretats. Després, vaig tenir la sort de trobar algú que em va dissenyar una portada artística, i el 2009 em va arribar a casa una capsa, amb els exemplars. Aquell moment va ser inoblidable i irrepetible. Obrir-la i veure allà, aquella petita creació que durant tant de temps vaig estar creant i que no sabia si seria capaç de donar a conèixer. I avui ja han passat 16 primaveres d'ençà. I clar les persones anem evolucionant, i escrivint, i tot i que segurament aquell primer llibre té molts defectes de qui comença en aquesta aventura, jo me l'estimo perquè va ser el pas de deixar d'escriure per a mi, per a compartir allò que vaig escriure amb vosaltres. I no tan sols això, hi van haver persones que van fer una bona val...
Comentaris