El proper mes d'agost d'enguany es compliran 4 anys del dia que vaig enviar el material a l'editorial, que al setembre esdevindria la meva primera criatura literària, A l'altra banda del riu, editat i publicat tant en paper com en edició E-book. Una feina acurada de vuit anys, d'idear, pensar, destriar, planificar la idea unitària, sempre amb Heràclit com a referent, que em va dur a conèixer gent, llibreries on vaig fer les presentacions, i vaig rebre bones crítiques per part d'amics blocaires que em van regalar posts parlant amb crítiques constructives de la meva criatura literària. Encara avui, quan la gent s'assabent què escrit aquest llibre, s'emociona i els fa il·lusió, sembla com si de cop jo fos una altra persona als seus ulls. I simplement sóc la mateixa persona, perquè la meva part creativa literària corre per les meves venes, i m'acompanyarà avui i demà. Amb tot, per a mi el més important és saber que hi ha persones que llegeixen o que han llegit la meva criatura literària i és com veure-la créixer, i això m'omple de goig i satisfacció. Realment sense lectors i lectores els escriptors no tindríem la nostra saba. Moltes gràcies, i feliç 4t aniversari!
Breus
Aquest blog ha canviat de títol i d'adreça. Des d'ara és El Camí literari de Roser Caño Valls
dilluns, 29 de juliol del 2013
4 anys d'A l'altra banda del riu
El proper mes d'agost d'enguany es compliran 4 anys del dia que vaig enviar el material a l'editorial, que al setembre esdevindria la meva primera criatura literària, A l'altra banda del riu, editat i publicat tant en paper com en edició E-book. Una feina acurada de vuit anys, d'idear, pensar, destriar, planificar la idea unitària, sempre amb Heràclit com a referent, que em va dur a conèixer gent, llibreries on vaig fer les presentacions, i vaig rebre bones crítiques per part d'amics blocaires que em van regalar posts parlant amb crítiques constructives de la meva criatura literària. Encara avui, quan la gent s'assabent què escrit aquest llibre, s'emociona i els fa il·lusió, sembla com si de cop jo fos una altra persona als seus ulls. I simplement sóc la mateixa persona, perquè la meva part creativa literària corre per les meves venes, i m'acompanyarà avui i demà. Amb tot, per a mi el més important és saber que hi ha persones que llegeixen o que han llegit la meva criatura literària i és com veure-la créixer, i això m'omple de goig i satisfacció. Realment sense lectors i lectores els escriptors no tindríem la nostra saba. Moltes gràcies, i feliç 4t aniversari!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada