El camí literari de Roser Caño Valls

Imatge presa de la xarxa Quan una persona a qui com jo li encanta escriure, i un dia després d'anar escrivint tretze contes durant vuit anys decideix fer el pas d'editar mai saps quines conseqüències tindrà aquesta decisió. Jo des dels set sempre he escrit narracions, una mica per dir coses, quan la meva timidesa accentuada no em permetia relacionar-me ni expressar-me, i perquè llegia llibres de tota mena, que m'inspiraven a crear històries. Aquells inicis i moltes dels meus viatges vitals m'han dut fins a la publicació del meu primer llibre, que curiosament ha coincidit amb l'era digital. El cert és que mai vaig pensar en fer cap llibre, perquè simplement escrivia perquè m'agradava. En el meu camí es va creuar l'Alfons Navarret que em va donar la possibilitat de publicar alguns dels meus relats a la xarxa a la revista Literària. L'Alfons ha sigut un conseller literari, així com també ho ha sigut en David Madueño, que em va a...

L'any 2009 vaig editar un recull de contes que tenia al calaix. És el meu primer llibre, i és clar això sempre és un primer assaig literari. Cap autor/a de la tradició ha escrit l'obra mestra amb la seva "òpera prima". És clar que hi deu haver casos excepcionals, perquè sempre hi ha gent que és més avançada. De tota manera, aquest primer assaig és un primer contacte amb el món literari, amb les llibreries, amb els lectors i lectores reals i potencials. Així és que es pot dir que he començat un camí, sé que en aquest llibre m'he deixat moltes coses inacabades, i de ben segur que de més endavant les històries les escriuré d'una altra manera, i aprofundiré en la construcció dels personatges, i sobretot aniré cercant i creant la meva veu narrativa pròpia al marge de referents rodoredians i molts d'altres que mai m'abandonen del tot. Ben cert, que quan hom comença amb un projecte així sap que està al principi i que ha de recòrrer...

La Pilar és lectora del llibre A l'altra banda del riu

Quan vaig començar a idear aquest projecte em va venir un primer títol: Estadis Caducs. Al principi em semblava que era l'adequat, perquè feia una referència clara al fil conductor. Més tard, em vaig adonar que aquest títol no era prou literari ni suggerent. Aleshores vaig recordar que el darrer conte el vaig titular "A l'altra banda del riu". Així em va venir la idea: "i si poso aquest títol?". Fins i tot, l'Alfons Navarret em va suggerir la mateixa idea. I finalment vaig batejar el meu primer llibre així, perquè sí que és literari i suggerent, i a més es refereix a tota la idea central, que es resumeix en la citació d'Heràclit.

Dijous al matí, un company de la feina que s'està llegint el llibre, em va dir: "-els primers dos contes tenen un estil molt català, fas frases curtes amb punts i seguits. Però després ve un conte on només hi ha una coma, i sort d'aquella coma perquè així pots respirar una mica".

Per què creus que la filosofia d'Heràclit continua tenint vigència tant en la cultura com en la vida actuals? Us he posat un vincle de la Vikipèdia que us pot informar o refrescar les premisses bàsiques de la filosofia d'Heràclit.

Imatge presa de la xarxa La Pilar, lectora del llibre ha contestat amablement el següent qüestionari: 1. Recomanaries aquest llibre per Sant Jordi? Per què? Sí. Perquè l’he llegit i m’ha agradat. Acostumo a recomanar el que conec i m’agrada. 2. A quin tipus de lector/a creus que va adreçat? A aquell que no li calen estímuls per gaudir de la lectura. Qualsevol descoberta, pot ser un gran tresor 3."Si és breu, és doblement bo"? Creus que aquesta dita es podria aplicar aquest llibre? No. Aquesta dita té una connotació aliena al contingut del llibre. 4.Creus que la filosofia d'Heràclit és universal? La contemplació de la naturalesa és universal i es perpetua en la seva metamorfosi. 5. Cita un fragment o una oració del llibre que t'hagi cridat l'atenció. FI D'HIVERN Tota la ciutat era coberta de neu. Em vaig llevar d’hora, i quan vaig mirar per la finestra, la vaig veure, immòbil i aparentemnt invulnerable. Al jardí del davant hi havia una enorme closca...

En Jesús M. Tibau , en David Madueño i en Biel Barnils són els primers lectors del llibre. Moltes gràcies.

Imatge presa de la xarxa En Rodolfo del Hoyo un lector del llibre: 1. Recomanaries aquest llibre per Sant Jordi? Per què? El llibre ens aporta una nova i original veu literària que no pot passar desapercebuda. Els relats formen un conjunt unitari de gran bellesa. Imbuits de trets psicològics, poètics i simbòlics, ens parlen de la vida líquida enfront de la vida consolidada. La vida flueix i al llarg dels anys anem canviant, modificant criteris i horitzons. Ja no sóc el jove, ni l'adolescent, ni l'infant, però tots els que vaig ser són en mi i l'experiència vital m'ha anat transformant.. els protagonistes van a l'altra banda del riu i, en creuar-lo, es produiex un canvi en les seves vides, canvis de vegades tan intensos que provoquen una metamorfosi. com en els contes de Rodoreda, els personatges es giren d'esquena a la realitat que els condiciona i amb una mirada nova, sorgida del subsconscient, flueixen cap a la transformació...

Sovint buscant apunts en diferents carpetes que em resisteixo a llençar trobo diferents fulls on ja començava a idear el fil conductor del llibre, l'estructura, l'argument de cadascun dels contes, els elements en comú, i em meravello de quant temps vaig treballar en el projecte d'una manera constant, deixant reposar els textos ja escrits, pensant un primer títol Estadis Caducs, que posteriorment va esdevenir A l'altra banda del riu , el títol del darrer relat. És curiós com sense adonar-me'n vaig treballar en l'ofici d'escriure, primer pensar en una primera idea, segon em vingué al cap la citació del filòsof Heràclit. Sempre penso que la filosofia forma part de la vida i que que forma una unió harmònica amb la literatura. Vaig pensar, escriure, esborrar, tornar a escriure i així fins amb el pas del temps, i amb la col·laboració de la meva primera crítica, la meva mare, i els correctors estilístics Alfons Navarret i Òscar Bladas, i...

Imatge presa de la xarxa Fa uns dies, una persona del meu entorn laboral em va dir que s'havia llegit el meu llibre. Em va comentar que li havia agradat descobrir la sensibilitat literària que hi ha en les pàgines de la meva "òpera prima", i que li agradava conèixer qui les havia escrit per posar-li cara a la lectura. És curiós com a poc a poc, la meva primera criatura va creixent i ja forma part dels i de les lectors que ja l'han llegit. És increïble quan fas un projecte realitat sense pensar en el què vindrà i és el millor perquè el món és ple de sorpreses meravelloses. Això és el que dóna sentit aquest primer llibre.

Quan aquesta aventura vaig començar, ben bé no sabia que esdevindria un llibre. Primer van sorgir dos contes, i resulta que tots dos tenien coses en comú: l'aigua com a element simbòlic principal que significa el canvi constant, i dos personatges que vivien circumstàncies canviants, i que havien d'aprendre a acceptar-los. A partir d'aquest fil, vaig idear-ne l'estructura: en un principi eren set personatges diferents, amb set històries diferents però amb alguns aspectes comuns, a part de l'esmentat, també hi havia el pas d'una estació a l'altra i el fet que els personatges vivien una metamorfosi interna i externa. A poc a poc, vaig anar dibuixant els personatges i les seves "vivències", més tard, vaig rescatar del calaix sis contes més que també seguien aquest fil. Així fou com va començar tot.

Gràcies a la gentilesa de'n Jesús M. Tibau aquí teniu una fotografia de l'aparador de la llibreria 2 Viladrich de Tortosa, on apareix ben retratat el meu fillet literari.

Imatge presa de la xarxa En Josep Farrés, un lector del llibre: 1. Recomanaries aquest llibre per Sant Jordi? Per què? Sí i a tothom, tant els grans com els petits, perquè es un llibre que m’ha agradat molt, sobretot el recomanaria els adolescents, fins i tot el posaria com a llibre de text a les escoles. 2. A quin tipus de lector/a creus que va adreçat? A qualsevol persona que li agradi els contes i busqui la pau interior. 3. "Si és bo és doblement bo" . Creus que aquesta cita es pot aplicar a aquest llibre? És bo que sigui breu el fet de estar el contingut comprimit és més fàcil de que el llegeixin més persones. 4. Creus que la filosofia d'Heràclit és universal? Sí, perquè pensava que el món procdedia d'un principi natural. 5. Cita un fragment o una oració que t'hagi cridat l'atenció. Torno a ser al final del camí. O siguique torno a ser al principi. Des que era una nena làvia m’explicava contes en què lesprinceses s’enamoraven de prínceps i al final t...

Aquí teniu l'entrevista que em va fer en Biel Barnils el 12 de febrer del 2010, al programa Vis-a-vis del Canal Osona: VIS-Á-VIS 12 : ROSER CAÑO from TVOsona on Vimeo .

Imatge presa de la xarxa En Biel Barnils, un lector del llibre: 1. Recomanaries aquest llibre per Sant Jordi? Per què? El recomanaria només si a aquesta persona li agradessin els contes. 2. A quin tipus de lector/a creus que va adreçat? Als lectors de narrativa en general. 3."Si és breu, és doblement bo"? Creus que aquesta dita es podria aplicar aquest llibre? Sí, la brevetat és un be escàs. Aquell llibre ho exemplifica. 4.Creus que la filosofia d'Heràclit és universal? Mai et banyaràs dues vegades al mateix riu? Hi ha cultures que creuen al revés, que sempre ens banyem al mateix riu. Heràclit és un filòsof de la cultura europea, occidental, no universal. 5. Cita un fragment o una oració del llibre que t'hagi cridat l'atenció. "Torno a ser al final del camí. O sigui que torno a ser al principi. Des que era una nena, l'àvia m'explicava contes en què les princeses s'enamoraven de prínceps, i al final tots dos junts menjaven anissos i vivien fe...

D'EDICIÓ D' A L' ALTRA BANDA DEL RIU

La Mercè Climent m'ha fet arribar la foto amb la criatura literària que va guanyar en un dels jocs literaris del blog Antaviana. Moltes gràcies, Mercè!

Aquí reprodueixo l'opinió de la Pilar de la seva lectura d' A l'altra banda del riu : Bon dia Roser, He acabat de llegir el teu llibre. Ha estat com contemplar la vida des de l'albada fins a l'ocàs...En aquest cas, l'ocàs no és el final del dia sinó el moment just d'un renaixement, deixant enrere capes supèrflues que amaguen l'essència de la femineitat. Aquesta, esclata amb una seguretat que m'ha fet sentir molt bé. Gràcies per mostrar-me què hi ha a l'altra banda...Val la pena creuar-hi, com va fer l'Alícia. Crec que aquesta ha estat sempre més lliure que l'Ariadna i qualsevol papallona, sirena o colometa amb què ens han volgut esborrar...Eren altres èpoques, pero,... sortosament! Felicitats! Moltíssimes gràcies Pilar per llegir-me, per enviar-me les fotografies i per donar-me la teva opinió sincera. Això m'anima a continuar a escrivint per vosaltres, els meus lectors i les meves lectores.

Enguany he donat a llum la meva primera criatura literària. I és així que divendres 23 d'abril vaig tenir el privilegi de viure aquest dia tant màgic, ple de literatura i de roses com a escriptora, tot i que encara em costa creure que ho sigui. Santa Coloma de Gramanet és una ciutat senzilla, i això de veure autors que signen llibres és una novetat, així que la gent passava i em mirava encuriosida. A poc a poc, la gent s'acostava a tafanejar el llibre, i després quan miraven la coberta descobrien que jo l'havia escrit, i és així que va passar el vespre i vaig signar onze exemplars que vaig dedicar a fills, parelles, germans, etc. I veia la il·lusió de la gent només pel fet que els dediqués aquell exemplar, quan jo sóc una persona senzilla i gens mediàtica. El que més em va emocionar és el contacte amb la gent, i sobretot amb gent que conec de tota la vida, que en veure'm allà es quedaven sorpresos. Així fou com vaig deixar per un moment de se...

Aquí teniu una xerrada literària al programa "Mar de muses" d'Alfons Navarret a Burjassot (València) a propòsit de la meva criatura literària Mar de muses- 14/01/10

Fa uns quants anys jo ja tenia un primer esborrany dels relats al calaix. No em decidia a acabar-lo, i aleshores s'esdevingué un d'aquells fets que t'empenyen a tirar endavant els projectes: vaig trobar casualment l'il·lustrador de la portada. Des de llavors ja tenia clar com volia que fos la il·lustració que encapçalés el llibre. Sempre diuen que la realitat supera la ficció, doncs bé, en aquest cas fou així perquè la meva sorpresa fou gran quan vaig veure el pont, el riu i l'arbre. Diuen que una portada és una part important d'un llibre, doncs jo amb això he tingut sort. I el cert és que tant la il·lustració com els relats formen un conjunt: la meva primera criatura literària.

D'ençà que vaig "donar a llum" a la meva primera criatura literària, ja hi ha set lectors que han fet comentaris als seus blocs. Cadascun d'ells fa la seva pròpia lectura i interpretació del llibre i això a mi em fa molta il·lusió. Moltes gràcies a tots vosaltres per llegir el meu primer nadó literari. Filant Prim del Josep Manel Vidal. Tens un racó dalt del Món del Jesús M. Tibau Llunàtic La pistola de Einstein de Salva Redón Tinta xinesa de Biel Barnils Rodolfo del Hoyo De res, massa: Doble Premi

La setmana del 28 de gener en Jesús Tibau i jo vam fer un joc a mitges, per a celebrar el meu 35è aniversari. D'aquest joc, va sortir un guanyador Josep Maria Sansalvador que va guanyar el meu llibre com a premi. Doncs avui m'ha fet arribar l'enllaç on dóna la seva perspectiva lectora de la meva criatura literària. Moltes gràcies Josep! De res, massa: Doble Premi

Ahir vaig pujar al tren en direcció a Vic. Era la propera parada on havia de baixar per a donar a conèixer la meva primera criatura literària. Amb l'ajut d'un amable taxista, vaig trobar de seguida la Tralla, i allà en Biel Barnils i jo ens vam desvirtualitzar. En Ferran, un dels llibreters, em va fer una agradable visita guiada pels interiors de la llibreria. A les vuit, començava la presentació, i érem cinc persones. En Biel em va presentar i em va fer unes quantes preguntes, mentre jo amb el meu nou netbook vaig presentar el llibre amb el suport d'un "power point". En Biel va llegir un fragment del primer relat "El taüt de l'eruga", perquè deia que aquell és un dels relats que més li han agradat, i després va llegir sencer el relat "La noia de vidre", va dir que li recordava a Franz Kafka, i els altres assistents van també oferir les seves opinons, d'un relat van sorgir quatre interpretacions diferents. Fo...

En Josep M. Sansalvador ha sigut el guanyador del premi especial del 145è joc literari especial , que vam fer a mitjes en Jesús M. Tibau i jo, la setmana que jo complia 35 anyets. I en Josep rebrà d'aquí uns dies el llibre de regal, amb dedicatòria inclosa.

Temps era temps, quan els crítics Josep Yxart i Joan Sardà, al segle XIX, utilitzaven el seu ull crític per a despertar noves temptatives literàries modernes i a nivell europeu en autors, com per exemple Narcís Oller. Llavors crítics i literatura anaven de bracet, i la tasca dels primers aportava noves idees per a crear i innovar en la literatura catalana per als segons. En l'actualitat, la tasca dels crítics és complexa i polèmica. Ens agradi o no, cada lector/a construeix una opinió de les lectures que fa al llarg de la seva vida, tot i que sovint, la nostra visió lectora varia amb el pas dels anys. El cas és que avui dia sembla que la crítica s'encamina cap a dos extrems: lloar o destruir una obra, molt sovint d'autors/res novells. Crec que aquestes postures són excessivament radicals, ja que la literatura ens ofereix infinites interpretacions. Per tant és massa agosarat dir que tal llibre o tal altre és bo o dolent. Opino que caldria analit...

Dijous passat vaig fer la darrera presentació de l'any 2009. El lloc escollit fou la Biblioteca Central de Santa Coloma dins del programa de les Festes d'Hivern de la ciutat del barcelonès. Al principi semblava que les butaques romanien buides, fins que persones (familiars, amistats i gent de la ciutat) es va apropar a la sala de revistes, que en aquell moment era la sala on es feia la presentació. L'encarregat de presentar-me fou Salvador Redón, president d'ACOLITE, que molt amablement va fer el paper d'en Manel Subirats, editor de Setzevents, que no va poder venir. En Redón, va fer un discurs intens on parlava del llibre, des del títol, passant per la citació d'Heràclit, i finalment parlant de l'estil i la veu narratives. Fou tan emocionant el discurs que quan em va cedir la paraula em vaig quedar en blanc. Després em van anar sortint les paraules, i enmig d'una allau de fotografia fetes pel meu germà bessó, vaig anar explic...

Per sorpresa meva, i gràcies a en David Madueño , m'he assabentat que el seu post en què feia la seva lectura del llibre ha sortit publicat a la secció "Paraula de Blog" del diari Avui .

Aquí teniu la lectura d'un dels contes del recull, i una entrevista feta per Ràdio Argentona: Entrevista-Ràdio Argentona

Diuen que el primer llibre que surt a la llum és un fet prodigiós. Un llibre és com el naixement d'un fill: primer es gesta una idea, que en un principi, sembla una d'aquelles idees que acaben al calaix i mai es descabdellen. Després, comences a perfeccionar l'estructura d'alguna cosa més que un únic text. I a poc a poc, es van creant, polint i reescrivint els textos que configuren el llibre. Aleshores s'inicia el procés per buscar una editorial que confiï en aquell projecte, i és hora de trucar portes, fins que n'hi hagi una s'obri. I vet aquí que aquella obra comença a créixer i a independitzar-se de l'autor/autora. El dia en què el llibre comença a donar-se a conèixer a llibreries, presentacions, etc. aleshores aquell somni esdevé una realitat meravellosa, palpable per les mans d'aquell/aquella persona anònima que ha treballat tan amorosament en aquell projecte i que un dia esdevindrà el projecte d'aquells que el vu...

En Ramon Teixidó del Diari Maresme m'ha fet aquesta entrevista: Moltíssimes gràcies

Dedica un espai a introduir el meu debut literari Moltes gràcies David.

El filòsof Heràclit era un savi que un cop va dir: Tot flueix, no podem mai tocar dues vegades el mateix riu", és a dir, tot està en un moviment constant. I aquesta citació del filòsof grec és el fil conductor inicial que obra el recull de relats.

En Ramon Teixidó, col·laborador del Diari Maresme , ha dedicat un espai al diari per donar la notícia de la publicació del llibre.

Mai abans m'havia passat pel cap escriure un llibre.Als set anys escrivia per expressar-me, per "parlar", ja que era molt tímida, i també perquè m'encantava imaginar-me mons, personatges, històries... Tot venia de llegir, d'anar al teatre, en fi d'un pòsit infantil. El cas és que els darrers anys de la facultat, vaig inscriure'm a l'assignatura que em va canviar el rumb de les coses: Narrativa del segle XX: Mercè Rodoreda. Rodoreda era una autora que m'eclipsava, perquè la seva obra semblava senzilla, però a les classes, la professora Maria Campillo ens va ensenyar a aprofundir en el seu món literari i particular. I va ser així com vaig començar a escriure dos dels primers "La mort de l'eruga" que ara es titula "El taüt de l'eruga" i "Fi d'hivern". Aleshores, el recull tenia un altre títol "Estadis Caducs". I aquests van ser els inicis d'aquest projecte.

Aquí teniu l'opinió d'un dels primers lectors del llibre. Moltes gràcies, Biel. 1. T'ha agradat el llibre? Sí, molt. Així com molts escriptors reneguen de la seva opera prima crec que a la Roser no li passarà. És una molt bona primera obra. 2. Què en destacaries com a lector? L'esforç de treure el pes a les paraules -en parla l'Italo Calvino a "Lliçons americanes"-. Hi ha hagut una feina de fer àgils les paraules i, com amb la poesia, en poc espai s'hi diuen moltes coses. 3. Quins contes t'han agradat més? Per què? "El taüt de l'eruga" més que cap altre, per la sensació d'estranyament de la protagonista, i del lector quan llegeix el conte. I per la idea de canvi entre l'eruga i la crisàlida. 4. Recomanaries aquest llibre a un amic? Per què? El recomanaria només als que els agradés els reculls de contes, doncs és un gènere que no té res a veure amb la novel·la; a aquests sí que els hi recomanaria "A l'altra banda del r...